Les Conferències de l’AUCer
Niño Becerra: “Viurem pitjor de com hem viscut”
L’economista creu que cal adaptar-se al fet que la riquesa seguirà decreixent les properes dècades, i més a l’Estat espanyol
Expectació sense precedents en la nova conferència organitzada per l’AUCer a Puigcerdà
Cal adaptar-se a una Europa i a un món que tendeixen a ser menys rics, i especialment a l’Estat espanyol. És un dels diversos missatges impactants que ha transmèsSantiago Niño Becerra en una conferència de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer) que va despertar més expectació que mai. L’acte, divendres a la nit, va omplir de gom a gom el Museu Cerdà de Puigcerdà, amb tots els seients plens i públic dempeus als passadissos. Alguns assistents van venir expressament de comarques veïnes.
En la línia defensada als seus assaigs, Niño Becerra va apuntar directament a la pèrdua de pes productiu i a l’excessiva dependència de serveis i consum com el factor clau que ha portat a l’actual crisi econòmica. A Espanya en particular, Niño Becerra reparteix culpes amb els ciutadans, per haver consumit de manera imprudent amb relació als seus ingressos, i amb el Banc d’Espanya, amb el qual és especialment crític. A l’organisme dirigit per M.A. Fernández Ordóñez, l’acusa d’haver ocultat massa temps el risc d’esclat financer i immobiliari perquè a les altes esferes no els interessava que es refredés l’economia.
El catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià també va ser contundent a l’hora d’afirmar que “anem a menys i, dit planament, viurem pitjor de com hem viscut”, i que “uns van a molt menys que altres”, en al·lusió a estats com l’espanyol. Les projeccions de Niño Becerra sostenen que, sobre una base de PIB per càpita actual de 100, l’any 2050 Suïssa haurà baixat a 92; Alemanya , a 85,5; i Espanya, a 77. “A causa de la recerca de l’optimització, s’està produïnt una ralentització”, major o menor en funció de factors com ara “eficiència, dependència tecnològica o bé dependència energètica”.
Solucions? Niño Becerra va assenyalar: “Productivitat i eficiència en comptes de consum massiu; coordinació i cooperació en comptes d’individualisme, i tecnologia”. Sobre aquest punt, en l’àmbit supranacional va destacar l’acord signat recentment pels estats de la UE per coordinar les polítiques econòmiques. Amb tot, reconeix que aquest nou model comporta salaris més baixos, menys demanda, un atur estructural especialment perillós per a la població menys formada, i una pèrdua de poder dels estats i, de retruc, de governs regionals.
Dèficit fiscal
En aquest punt, el catedràtic també va mostrar-se d’acord amb la necessitat urgent de solucionar el dèficit fiscal català, per criteris econòmics evidents, ja que així“el deute que té la Generalitat, de 40.000 milions, es podria saldar en tres anys”. En aquest sentit, Niño Becerra dóna veracitat als càlculs que apunten que els diners que perd actualment Catalunya amb les balances fiscals són entre 12.000 i 18.000 milions d’€ anuals. En la mateixa línia, reconeix que Euskadi i Navarra pateixen menys la crisi gràcies al concert econòmic i a normes fiscals pròpies.
Ens locals reforçats
Tot i això, l’economista creu que del nou context “els ajuntaments en sortiran reforçats” perquè esdevindran el coordinador professional d’aquesta cooperació entre projectes econòmics locals. Ara bé, hi haurà d’haver fusions de municipis per compartir serveis i millorar l’eficiència.
Justament pel que fa al nivell local, el professor de la Universitat Ramon Llull recomana a la Cerdanya i alPirineu que torni a posar en valor sectors tradicionals com ara la ramaderia i l’aprofitament forestal, un cop es comencen a veure contrapartides negatives a apostar-ho tot a la construcció i els serveis. Un missatge que Niño Becerra veu també vàlid per al Principat d’Andorra, que creu que té per davant reptes molt importants a resoldre. Amb tot, lamenta la tendència a més contrast de riquesa entre els ‘clusters’ urbans i les zones més mal comunicades.
Finalment, el catedràtic va posar en dubte el model de creixement de països com la Xina o l’Índia, dels quals recorda que no són tan eficients com es podria pensar i que pateixen uns “contrastos extrems” de desenvolupament entre el litoral i les zones rurals més aïllades.
AUCer-Comunicació
Text: J.Ignasi Cervera
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada